Realitzations during the art history exam. by Ismael.

This is a bunch of mixed ideas I wrote for no reason instead of completing my art history exam which took place at the beggining of the year. It doesn't make special sense in the sense of an organized composition which a tesis is defended.

"
I'm filing this paper with meaningless content, this papet was suposed to be used in an awefull art history exam, instead of that, I've given it the chance to be something else. The word that cannot save me... Words are nothing else but sounds that represent real things or suposed to be real.

Any lie that we say about our understanding of reality is pure fiction, this exam I'm suposed to pass is also a fiction. My life has become a fiction that cannot go on. It's not like those shows, the show doesn't always have to go on. I'm not the only one who lives a fiction, but I may be the only one over here who realized this.

That's the diference that makes me become the real unhappy. Why? I'm not happy because I cannot put up with this lie when they're not happy because they cannot have the life that oficcially is the best, full of meaningless belongings, an easy life, their lie that and mine are the same, But I'm the one who wants to get rid of it.

Why to become a philosophy teacher when what I really want is to live philosophy? I should get out of this place and not come back anymore. Running away from somewhere sometimes is the most beautiful of the strikes, an strike that makes you stronger. To give up on all they made so your life is peaceful. Easy lives are lives that existed and exist to be nothing. Claiming that running away from that you are suposed to put up with is a manipulating idea. Running away from the ways of dominion is the breavest of all things.  Could you imagine a lamb that runs away from the farm? How could you ever say that's not brave?

I'm here waiting for something scary to happen, but the very fact of the possibility that that scary thing does not happen is the scariest thing of all.

Who is going to give me back all this wasted time among four walls? Could we ever say that our happiest time in life is this? or is not this the reason so the rest of our lives are unhappy later on? They will claim that I live in a kind of strange alternative fiction, that life is not what I think it is, and they may be right, because they make life be the way it is, always so full of false needs that do not exist, always with that insane poetry that took us to insanity for so long ago.

I'm suposed to pass this exam but do I really want to go on? or Did I become Turin's horse? I wish life encourages me to destroy myself, life keeps me in the midle of fear, I still want to get rid of all this that is killing me so softly, like a poison that poisons you and makes you get yonky. You need that that makes you die because you really think you need it.

All my partners were scared before starting the exam, They'll be happy or sad according to the marks they will have gotten latter. but... Do they really want this?

OOhhh Tell me Yawheh How can I really finish with this existence to be born again within myself out of the mediocrity of these manners.

Apunts de Hume

Apunts de Hume.

Hume forma part del mateix paradigma filosòfic de Descartes. (La filosofia de la consciència)

Hume defensa un empirisme absolut i nega l'existència d'idees innates. Nega l'existència d'idees innates i afirma que la nostra consciència és una tabula rasa. Enfrontat així amb el racionalisme.

L'anàlisi del coneixement:

Els elements del coneixement.

Dos tipus de continguts mentals; impressions sensibles i idees;

Les impressions sensibles, les quals són continguts mentals més vius i més intensos que les idees, les quals són una còpia de les impressions, les quals fa la memòria.

1. Les impressions de sensació les atribuim a l'acció dels sentits i les percebem quan sentim, diem, veiem and so on.
2. Les impressións de reflexió les quals consisteixen en una emoció o passió. (La impressió de tristesa).

Hi ha impressions simples les quals són coses com la percepció d'un color i les complexes com podria ser la percepció d'una poma quan la mengem (Color, gust, olor, so)

També hi ha idees simples i complexes. Les simples són una còpia d'una impressió simple. (La idea de color vermell) Les complexes poden ser la còpia d'impressions complexes, com la idea de ciutat, o elaborades per la ment a partir d'altres idees simples o complexes mitjançant la imaginació, que les combina segons les tres lleis d'associació d'idees (més endavant).

Lleis d'associació d'idees:

• Llei de semblança: Quan la ment es remonta dels objectes representats d'una pintura als originals.
• Llei de contigüitat en l'espai i el temps: Quan passem de la idea d'una habitació en un edifici a una altra o demanar-nos pels fets d'una època determinada després que se'ns hagi explicat quelcom determinat de la mateixa.
• La llei de causa i efecte: Tota causa té un efecte, quan ens demanam per un accident és difícil evitar demanar-nos la causa i conseqüències del mateix.

Criteri de veritat: Basat en el “principi de la còpia” Una idea serà veritable si és la còpia d'una impressió sensible. Si no hi ha cap impressió sensible associada la idea és falsa. Les idees complexes han de poder-se descompondre en una sèrie d'idees simples i totes han d'acomplir el criteri de veritat.

Tipus de coneixement: Hume en distingueix dos tipus de judicis.

• Relacions d'idees: Proposicions pròpies de la lògica i les matemàtiques. El seu valor veritable depén de la relació lógica entre les diferents idees o conceptes que hi intervenen en la proposició. Aquestes qüestions són quelcom completament veritable però són a priori i no ens aporten res d'informació sobre el món.
• Qüestions de fet: proposicions que fan referència al món de l'experiència. “El sol no sortirà demà” per saber si és veritable o falsa no podrem basar-nos en el principi de no contradicció. (La idea de Sol no és incompatible amb que no surti demà). El criteri de veritat s'aplicarà si existeix una impressió sensible de la que n'és una còpia. La veritat d'aquestes proposicions no és necessària sinò contingent i aposteriori. No se poden saber demostrades com absolutament certes. No obstant això, amplien la nostra informació sobre el món.
• Tipus de ciències:
• Hi ha dos tipus de ciències, el de coneixement de relació d'idees , el qual és propi de les ciències formals (matemàtiques, lògica). Basat en el principi de no contraddicó. Es basa en el raonament a priori, el segon, el de coneixement de qüestions de fet és el propi de les ciències empíriques, el qual no pot basar-se en el coneixement a priori.

Crítica al principi de causalitat: La idea que existeix una connexió entre a) La causa b) l'efecte en una relació no es pot demostrar empíricament. Caldria demostrar que la natura segueix un ordre regular; quelcom indemostrable.

Crítiques a la idea de substància.

Crítica a la idea de substància com a substrat o substància invididual: La substància invididual en l'aristotelisme consisteix en el subjecte que sosté tots els accidents i qüestions materials. Només podem tenir impressions sensibles dels accidents que no pas de la substància, que és una idea complexa no fonamentada per no acomplir el criteri de veritat.

Crítica a la idea de substància segona/essència: L'essència de les coses, és a dir, allò que les fa ser com són (Predicat per Plató i Aristòtil) no pot ser percebuda. Són idees complexes que ordenen la nostra realitat perquè sospitam que hi ha una relació profunda però aquesta no pot ser observada. Les essències i idees no poden ser percebudes per tant no acompleixen el criteri de veritat de Hume i no es poden fonamentar.

Critica a la idea de món material, res extensa: Tenim la sensació de l'efecte que les coses produeixen en la nostra consciència, però no pas la causa d'aquesta sensació sensible. (L'objecte en si) Així doncs, afirmar que existeix el món material més enllà de la nostra consciència és una idea no fonamentada i no acompleix el criteri de veritat.

Crítica a la idea de Déu, Res infinita.: No hi ha cap dada sensible que provi l'existència de Déu i per tant no acompleix el criteri de veritat cartesià.

Hume era agnòstic doncs afirmava que tampoc no podíem saber que Déu existís.

Crítica a la de de Res Cogitans, jo... : Per a Hume tot a la consciència són impressions que es van manifestant successivament i que la memòria crea la idea de jo per posar coherència a aquestes dades sota el títol de Jo.

L'escepticisme de Hume:

Hume, en afirmar totes aquestes crítiques, no només deixa en mal lloc la metafísica sinò també altres ciències empíriques com la física. Les idees de la Física que les lleis naturals actuaran sempre amb regularitat és una idea complexa no fonamentada perquè no podem tenir una experiència empírica de la totalitat de la realitat.

Hume apostarà doncs per un empirisme moderant que afirma que hem de ser conscients que tot el coneixement obtingut no és un absolut.

Emotivisme moral: La moral no pot fonamentar-se en la raó doncs no poden identificar-se qualitats bones o dolentes en els fenòmens. La distinció del bo i del dolent es troba en l'invididu. Segons Hume, tots els humans estam constituits com a humans perquè rebutjem naturalment determinades coses i ens agradin altres.

Política de Hume

Hume estava enèrgicament en contra de les grans solucions polítiques com les de Plató per considerar l'idealisme quelcom no fonamentable.

A més a més, Hume està en contra del Contracte Social. Segons ell la societat és quelcom inseparable de l'ésser humà. No es tracta pas d'invididus invididuals que s'uneixen en benefici comú i desfer-se de l'estat de violència que es trobaven en estat natural. Al contrari, Hume afirmarà que ens unim en un sentit biològic, la reproducció. Els mascles s'uneixen a les famelles i crien els nadons, així doncs, la família és el nucli bàsic d'una societat.

Hume, per acabar, afirmarà que no hi ha cap ordre natural que digui que els humans hagin d'estar sotmesos a cap poder o ordre natural. La societat neix per conveni i no han de constituir necessàriament estats com per exemple, les tribus americanes vivien en societat sense estat. Quan apareix l'estat és quan les relacions econòmiques i socials esdevenen més complexes però aquest conveni ha de romandre beneficiós per a tots. En cas que no sigui beneficiós no hi ha cap obligació d'obeir.